L’any 2005, un grup d’amics que es reuneixen al Casal Jove, decideixen recuperar la Muixeranga de Sueca, i així, la Nit de Nadal d’aquest any, realitzen la seua primera actuació a la plaça de l’Ajuntament.

La colla es va recuperar, no crear, ja que hi ha vestigis d’una muixeranga a l’Arxiu Municipal. La referència més antiga data del 1798, quan l’Ajuntament demanà permís a Capitania per celebrar la processó de la seua patrona.

Les dates ineludibles són: el 8 de setembre: processó de la Mare de Déu de Sales; el 9 d’octubre: Homenatge a Joan Fuster a sa casa; la Nit de Nadal: aniversari de la colla a la plaça de l’Ajuntament.

Durant aquests anys la colla ha actuat a tot el País Valencià i fora d’ell, com a Madrid (Fitur) i a Cambrils (Trobada colles del Sud).

En l’actualitat consta de 70 membres en actiu i pertany a la federació com a colla de 4.

La dansa o ball dels Negrets de L’Alcúdia potser es presenta encara hui com una de les més arcaiques conservades a la Ribera del Xúquer en la modalitat de dansa acrobàtica o de construcció de torres humanes, precedida per un ball pantomímic i burlesc, tal i com en origen, sembla que era corrent a les comparses locals anomenades “moixigangues”, que encara hui manté aquesta dansa.

Fins els anys 70 ataviats amb la indumentària llogada que per a “negrets” proveïa la casa INSA de València, els balladors visten una brussa ampla i uns pantalons llargs amb ratlles verdes i blanques transversals, una faixa blanca, mitjons i espardenyes negres. La cara pintada de negre i a la coroneta una diadema de tub folrat de tela blanca. Indumentària treta a la llum pel propi Ajuntament de L’Alcúdia a les primeries dels anys 80, quan, amb els nous vents democràtics, aquesta i la resta de danses de l’Entrà i la Processó de la Mare de Déu, es van intentar recuperar com a senya d’identitat del poble. Amb tot, la dansa dels Negrets de L’Alcúdia, esdevé significativa per la peculiaritat de mantindre encara el tret burlesc de les antigues moixigangues, 3 mitjançant una mena de paròdia dels soterrars, amb al·lusions a les autoritats reial, eclesiàstica i civil. Una comparsa emparentada amb el que es coneix com “ball de folls”, l’única que compta amb certes llicències a la processó per alterar la serietat pròpia de l’acte, tot i podent “pujar-se al be” uns dels altres, o asustant els xiquets amb el seu aspecte ennegrit als rostres. El mode encara primitiu d’aixecar la torre final, de només tres pisos, i sense pinya a la base, formant una campana, sembla apuntar a les referències de més antiguitat conservades sobre aquesta dansàja al S.XVII, amb motiu de la visita a Tarragona de Felip IV i Maria Isabel de Borbó l’any 1633. Oreto Trescolí

Colla nascuda l’any 2002 a Gandia, amb la intenció de recuperar una antiga muixeranga del gremi de la construcció que actuava a les festes majors a finals del S.XIX.
Actualment som colla de 5 i participem uns 100 membres de tota la comarca de la Safor.

A principis del 2008, es va crear la Muixeranga de Pego, en una primera onada de recuperació d’aquesta tradició a diverses poblacions valencianes. La colla vestia amb brusa verda, faixa blanca i pantalons de senyera, i es caracteritzava per la integració de la tradició muixeranguera, incloent figures tradicionals de la Muixeranga d’Algemesí, les clàssiques campanes dels Negrets de l’Alcúdia, les figueretes del Ball dels Locos de l’Olleria, i alguna figura prestada de les moixigangues.

El 2017, després d’un procés de creixement cap a socis d’altres pobles de la comarca, i entenent el nou temps per a les muixerangues que s’obria amb l’impuls de la federació, es decideix canviar la denominació de la colla a “Muixeranga de la Marina Alta”, amb la finalitat de representar aquesta tradició a tots els pobles de la comarca i amb el creixement, poder estandarditzar-se amb les grans colles que s’estaven formant en aquell moment. També es va canviar la vestimenta, mantenint la camisa verda, i passant a pantalons blancs i faixa negra. Aquest procés de creixement, va culminar el 2018 en la realització per primera vegada de l’Alta de 5, al Festacarrer d’Ondara.

Actualment, la colla viu el millor moment de la història, superant els 100 socis, i consolidant les muixerangues de 5 alçades.

Les millors actuacions han sigut: Festacarrer a Ondara 2018, Fira de Cocentaina 2023, Trobada d’Escoles en valencià a la Marina Alta 2024 a Pego i la XXIII Trobada de Muixerangues d’Algemesí 2024.

La Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina naix l’any 2017 d’un taller de muixeranga que es va dur a terme a l’IES Pare Arques. D’aquest taller  van eixir les primeres figures, i també el nostre nom ja que fou a prop del paratge Penyeta Blanca. La primera actuació oficial es va realitzar a les Festes de Pego. El toc d’eixida “Penyeta Blanca”, creada pel mestre dolçainer Hipòlit Agulló, és la peça amb què s’obrin les actuacions des dels seus inicis.

 Actualment, la Penyeta Blanca és una colla jove també per l’edat dels seus components amb membres de les poblacions de l’Alcoià i El Comtat, al voltant de 40 adults i 15 membres de xicalla . La nostra Indumentària: Camisa blanca, faixa negra i pantaló blanc

La Muixeranga de Barcelona va nàixer a la tardor de 2017, en una assemblea convocada per l’Espai Pais Valencià,
El bateig va ser el dissabte 12 de maig de 2018 tenint com a padrins la Colla Castellera de La Sagrada Família.
Actualment som entorn a 70 persones,
El 7 de març de 2020 va ser la nostra última trobada on realitzarem la primera figura de 5 alçades a més de 7 figures de 4 alçades.

La Muixeranga d’Algemesí és un grup d’hòmens i dones que des de 1973 dóna continuïtat a la centenària tradició muixeranguera d’aquesta població de la Ribera.

Al llarg d’aquests anys, la recuperació d’algunes figures i quadres plàstics tradicionals ha anat acompanyada de la creació de noves construccions, com l’Alta de Sis (1989), la Morera (1995), la Tomasina (1995), el Pi de Cinc (1996), el Retaule (1997) o la Sénia (1996).
La indumentària es de tela vulgarment anomenada de matalàs.

La Muixeranga de Guadassuar “La Carabassota” va ser fundada a principis del 2017, en la Cavalcada de la Reparticio de la Carn.
La colla està formada per uns 40 membres i entre el seu repertori de figures trobem remat d’alta clàssica, remat de torreta, campana i canyeta.

La Muixeranga d’Alacant va nàixer el 2014 després d’una convocatòria iniciada a les xarxes socials. Fetes les primeres actuacions a plaça, el 2015 es va començar amb les diades muixerangueres a la ciutat que van esdevenir un èxit des de la primera edició. Som una colla en creixement que compta amb 80 socis i que va assolir la categoria de colla de cinc al 2019. Ens fixem com a objectiu principal consolidar-nos en el territori per a poder introduir-nos en l’imaginari de cultura popular alacantina.

Pit, seny i amunt! Amb aquesta divisa nasqué, Muixeranga Alginet, el dia 22 d’agost de 2016.
Fidels al que ens defineix, la colla del Xúquer vam nàixer amb coratge, amb la determinació de no caure en el desencís ni en el derrotisme.

Som una colla de vora 100 muixeranguers i muixerangueres.

Som fills del Xúquer: a la seua aigua li deguem la vida; de la seua aigua creixem; amb la seua terra estem arrelats; amb els seus vents ens enlairem.