Muixeranga d’Elx

La creació de la Muixeranga d’Elx va ser en plena pandèmia, té com objectiu aportar una riquesa cultural i lingüística importantíssima a les comarques del sud, pròpia del territori, on també pot crear arrels al sud del País Valencià per vertebrar-nos com a poble.
La muixeranga és un lloc de trobada per a les famílies de la ciutat, on tothom pot sumar en aquesta forma de vida: sana, amb bon ambient i a favor de la defensa de la cultura pròpia del territori.
Actualment hi serem unes 20 persones.

Muixeranga de Segària

La Muixeranga de Segària l’han impulsat persones amb experiència  d’altres muixerangues que comparteixen la il·lusió de crear un nou projecte comarcal “des d’una visió compartida sobre fer grup i fer cultura”. Són ja uns 45  membres que “volem treballar en un projecte on la família sigui l’eix vertebrador en l’aspecte social i el fet muixeranguer el punt de partida per viure la cultura valenciana i estimar la riquesa de les nostres terres”.

La seva intenció inclou, lògicament, fer torres i figures, però va molt més enllà. És “fer un grup que sigui punt de trobada per compartir cultura, aficions, naturalesa  i tot el que passi en una gran família cultural”. I amb especial atenció als més xiquets: “els xiquets i xiquetes són el nostre futur, per això també volem posar el focus principal de la nostra pràctica en ells i elles. Volem un grup on es puguen desenvolupar de manera adequada tots els aspectes psíquics i socials en un entorn segur mentre s’aprèn a estimar la nostra cultura. Confiança, autoestima, superació, cooperació, igualtat, oci saludable, desenvolupament cultural, són, entre molts altres, els valors que pensem hauria de tenir la nostra joventut”.

Muixeranga El Campello

La Muixeranga del Campello, naix el juliol del 2016. Actualment la formem un grup de veïns del Campello amb la intenció de recuperar una tradició cultural de la nostra terra i la nostra mar, perquè al Campello hi ha documents gràfics de torres humanes a la vora del mar als primers anys del segle passat. A hores d’ara la colla està formada per una vintena de membres de totes les edats.
Som una colla molt jove, per tant amb un recorregut xicotet, però des de la nostra primera actuació el 9 d’octubre del 2016 al Campello, hem participat en diferents actes de municipis de la Comunitat.
Encara que som una colla de tres alçades, de tant en tant tenim la sort de compartir plaça amb una bona pinya i podem gaudir d’alguna torre de 4 alçades.
Una figura molt celebrada a la colla i que fem servir per rebre i batejar als nous membres o convidats, és el campelleret, format per un pinet, en el que tres o quatre persones estabilitzen la figura per poder fer desaparèixer la base, moment en el qual la pinya roda la figura mentre l’iniciat s’emporta un esglai considerable.
La nostra festa gran, la marxeranga, la celebrem al juliol de cada any, al voltant de les festes patronals de la Mare de Déu del Carme. El seu signe característic i diferenciador respecte d’altres trobades és el seu esperit mediterrani, la celebrem a la vora de la mar, a la sorra de la nostra platja més tradicional.
La nostra il·lusió és que cada dia més gent s’estime la muixeranga i arrelar de nou a la nostra terra.

Muixeranga de Cullera

A l’any 2011 queda constituida la Associació Muixeranga de Cullera gràcies al trebal de Miquel Martínez Peiró, aleshores amb uns 40 associats. La primera actuació que vam tindre va ser en les Festes Majors de Cullera el 30 d’abril de 2011.
I així any rere any hem continuat difonent i afermant el fet muixeranguer en altres poblacions valencianes en les que era un fet tradicional o que han vist convenient incloure-ho com a fet cultural valencià a potenciar . Creixem poc a poc amb molta il.lusió i molt d’esforç per a poder gaudir d’allo que mes ens agrada que es fer Muixerangues.

Nova Muixeranga d’Algemesí

La Nova Muixeranga d’Algemesí és una associació nascuda el 1997, davant la necessitat d’incorporar la dona en el ball de la Muixeranga que, fins aleshores, li havia estat vetat. La seua aparició i intensa activitat des de llavors, ha permés donar a conéixer, expandir i afermar el fet muixeranguer i el nom d’Algemesí per tot arreu.

El seu primer assaig tingué lloc el 13 de març del 1997. No obstant això, fins gener del 1998 no va ser presentada de forma oficial al poble d’Algemesí i va ser el setembre del mateix any, quan va poder participar en les Festes de la Mare de Déu d’Algemesí.

Actualment està formada per més de 200 persones, La indumentària pròpia de l’associació és el vestit muixeranguer, el qual està format per una camisa i un pantaló de ratlles verticals roges, verdes i blanques, amb disposició arlequinada, confeccionat amb tela de matalàs.

Muixeranga de Xàtiva

D’allà on reneixen les cendres, un 6 de maig de l’any 2016 es va celebrar la reunió constitutiva de la Muixeranga de Xàtiva i eixa és la data, diguem-ne, oficial de la fundació de la nostra colla. Tanmateix, hem de retrocedir fins a l’actuació de la Muixeranga d’Alacant, als actes programats el mes anterior per a la commemoració del 25 d’abril, si volem situar el moment exacte en què algú va tenir la pensada de fundar una colla muixeranguera a la nostra ciutat.

A partir d’eixa data, doncs, la muixeranga de Xàtiva es va situar en el mapa muixeranguer que s’escampa arreu del nostre país de nord a sud. I encara que ningú ens va dir que anava a ser fàcil, no esperàvem que en tant poc de temps fórem tanta gent i amb tantes ganes, era impensable que en tan sols un mes de vida anàrem a Alacant i actuàrem, fer aquella torreta a Barxeta o el castell a Xàtiva, trobar-nos entre els grans i ja no sols poder parlar-los de tu a tu sinó fer-nos companys, amics.

Allà on hem anat, cada poble que hem visitat, ens hem emportat un record, perquè estem formats per cada poble, cada actuació i trobada on hem tocat el cel, perquè «mira si he corregut terres» i sols és el principi.

Muixeranga de Vinaròs

La Muixeranga de Vinaròs és una associació cultural nascuda el 22 de febrer de 2013 a la ciutat de Vinaròs. És la Muixeranga més al nord del País Valencià, i està formada per aproximadament seixanta socis.
La temporada 2017 fou la del ressò que va aconseguir la colla al llarg de l’any per noves situacions.
Els colors roig i blanc estan interposats en la camisa i el pantaló.. El disseny del nou uniforme va agafar com a base la bandera marítima de la ciutat, la qual posteriorment s’ha utilitzat com a la nova bandera de Vinaròs.

Muixeranga La Torrentina

La Torrentina és un col·lectiu de gent decidida i valenta que pren el relleu del seguit d’esforços que s’han donat els últims anys per formar una Muixeranga a la comarca de l’Horta Sud. Actualment, superem els 80 membres.

La Muixeranga La Torrentina es caracteritza per incorporar el ball a les seues actuacions i mostrar figures d’inspiració tradicional.

Al llarg del temps la Muixeranga La Torrentina s’ha fet un lloc en la gran família de Muixerangues que està més forta i viva que mai.

Muixeranga de Sueca

L’any 2005, un grup d’amics que es reuneixen al Casal Jove, decideixen recuperar la Muixeranga de Sueca, i així, la Nit de Nadal d’aquest any, realitzen la seua primera actuació a la plaça de l’Ajuntament.

La colla es va recuperar, no crear, ja que hi ha vestigis d’una muixeranga a l’Arxiu Municipal. La referència més antiga data del 1798, quan l’Ajuntament demanà permís a Capitania per celebrar la processó de la seua patrona.

Les dates ineludibles són: el 8 de setembre: processó de la Mare de Déu de Sales; el 9 d’octubre: Homenatge a Joan Fuster a sa casa; la Nit de Nadal: aniversari de la colla a la plaça de l’Ajuntament.

Durant aquests anys la colla ha actuat a tot el País Valencià i fora d’ell, com a Madrid (Fitur) i a Cambrils (Trobada colles del Sud).

En l’actualitat consta de 70 membres en actiu i pertany a la federació com a colla de 4.

Muixeranga El negrets de l’Alcúdia

La dansa o ball dels Negrets de L’Alcúdia potser es presenta encara hui com una de les més arcaiques conservades a la Ribera del Xúquer en la modalitat de dansa acrobàtica o de construcció de torres humanes, precedida per un ball pantomímic i burlesc, tal i com en origen, sembla que era corrent a les comparses locals anomenades “moixigangues”, que encara hui manté aquesta dansa.

Fins els anys 70 ataviats amb la indumentària llogada que per a “negrets” proveïa la casa INSA de València, els balladors visten una brussa ampla i uns pantalons llargs amb ratlles verdes i blanques transversals, una faixa blanca, mitjons i espardenyes negres. La cara pintada de negre i a la coroneta una diadema de tub folrat de tela blanca. Indumentària treta a la llum pel propi Ajuntament de L’Alcúdia a les primeries dels anys 80, quan, amb els nous vents democràtics, aquesta i la resta de danses de l’Entrà i la Processó de la Mare de Déu, es van intentar recuperar com a senya d’identitat del poble. Amb tot, la dansa dels Negrets de L’Alcúdia, esdevé significativa per la peculiaritat de mantindre encara el tret burlesc de les antigues moixigangues, 3 mitjançant una mena de paròdia dels soterrars, amb al·lusions a les autoritats reial, eclesiàstica i civil. Una comparsa emparentada amb el que es coneix com “ball de folls”, l’única que compta amb certes llicències a la processó per alterar la serietat pròpia de l’acte, tot i podent “pujar-se al be” uns dels altres, o asustant els xiquets amb el seu aspecte ennegrit als rostres. El mode encara primitiu d’aixecar la torre final, de només tres pisos, i sense pinya a la base, formant una campana, sembla apuntar a les referències de més antiguitat conservades sobre aquesta dansàja al S.XVII, amb motiu de la visita a Tarragona de Felip IV i Maria Isabel de Borbó l’any 1633. Oreto Trescolí