Durant la trobada bilateral celebrada al Palau Arquebisbal, ambdues entitats han reivindicat la història compartida entre la religió i la cultura popular com a clau per a la supervivència de la tradició muixeranguera.
València, 14 de juliol de 2026 – El Palau Arquebisbal de València ha acollit una reunió institucional clau entre l’Arquebisbe de València, Enrique Benavent, el president de la Federació de Muixerangues, Saül Ortolà, i la vicepresidenta de l’entitat, Mariola Gonzalez. A la trobada també ha participat el Diaca Antonio Monfort, qui ha ajudat a establir una via de diàleg directa entre les entitats, per a analitzar la situació actual i el futur de les muixerangues en l’àmbit de l’arquebisbat, especialment en les festivitats tradicionals i religioses de la diòcesi.
El fil conductor de la reunió ha sigut la posada en valor de la llarga història en comú que lliguen la religió i la cultura popular valenciana. Ambdós costats han coincidit que aquesta simbiosi històrica ha sigut el motor que ha permés a la Muixeranga sobreviure al pas dels segles, tenint com a màxim exponent la seua integració ininterrompuda dins de les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Diàleg, història compartida i futur
Durant la sessió de treball s’han tractat diversos punts d’interés comú per a ambdues institucions:
- Llegat històric i supervivència: S’ha reivindicat el paper del fet religiós com a refugi i impuls de les nostres expressions folklòriques més antigues. Sense aquesta integració en els actes de devoció popular, difícilment hauria arribat la Muixeranga als nostres dies amb tanta vitalitat.
- Coordinació i respecte mutu: S’ha subratllat la importància de millorar la comunicació entre les colles locals i els organitzadors de les festes patronals i processons per a assegurar una integració de les figures que respecte el sentit de l’acte i la seua naturalesa festiva.
- Valor social i d’unió: L’Arquebisbe ha destacat el caràcter integrador de les muixerangues, que uneixen diferents generacions en un esforç col·lectiu, uns valors de germanor i comunitat que l’Església comparteix plenament.
- Experiències compartides i ponts culturals
L’arquebisbe Enrique Benavent ha explicat les ocasions en què ha pogut gaudir de les actuacions de diverses colles. A més, ha recordat com, durant el seu pas pel bisbat de Tortosa, va poder conéixer de prop les colles castelleres de Valls, les quals li van explicar les seues pròpies arrels històriques lligades directament a les muixerangues valencianes.
Per la seua part, el president de la Federació de Muixerangues, Saül Ortolà, ha valorat com la universalitat de la cultura ens obri un diàleg enriquidor a través de les torres humanes i el misticisme. En aquest sentit, ha traçat un paral·lelisme de com viuen els Govindes de l’Índia la seua relació amb el culte a Krishna en comparació amb com es viu a casa nostra la festivitat de la Mare de Déu de la Salut i la Muixeranga, demostrant com es pot empatitzar entre dues tradicions tan allunyades mitjançant el nexe d’unió del fet religiós i la cultura popular.
A més, Ortolà ha volgut estendre el reconeixement més enllà d’Algemesí, recordant que celebracions com les festes de la Mare de Déu de l’Oreto a l’Alcúdia, la Mare de Déu de Sales a Sueca, o la Mare de Déu del Castell a Cullera, on participen les colles locals, són mostres evidents de com les festes patronals i la devoció han esdevingut l’escut protector que ha mantingut la muixeranga viva al llarg dels anys.
En aquesta mateixa línia de comunió entre sentiment i tradició, s’ha destacat de manera especial que actes com la participació de la muixeranga en la festa de la Mare de Déu dels Desemparats no només enriqueixen el patrimoni de la celebració, sinó que fan augmentar significativament l’emotivitat i la solemnitat de la festa de la patrona de la ciutat de València, connectant de manera molt profunda amb el cor de tots els devots i assistents.
