Skip to content

La federació coordinadora

Muixerangues

Agrupar les muixerangues en una única entitat era un compte pendent del món muixeranguer per diversos motius. Un dels més importants, si no el més important de tots, era aconseguir la unificació de criteris tècnics. Com ja s’ha remarcat en molts articles al voltant del fet muixeranguer, l’expansió de les muixerangues no ha seguit un patró estable, més bé han hagut onades en les quals en poc espai de temps s’han creat un grapat d’agrupacions, seguides d’un temps d’estabilitat. No només això. Es dóna la circumstància de que no totes les colles han sorgit d’una mateixa línia. Tenim colles tradicionals que han recuperat els seus antics balls -les menys- i d’altres -les més- que han aparegut mirant a Algemesí però que han sigut impulsades per col·lectius diferents que entenien les muixerangues de maneres diferents. Això, sumat a la durant molt de temps falta de comunicació entre colles, ha donat pas a una expansió molt particular del catàleg de figures. Modificacions puntuals com ara el nombre o posició en la figura de muixeranguers i muixerangueres, tècniques de muntatge o desmuntatge o inclús el nom de la figura s’han estés al llarg del país. Bona part del món muixeranguer estava d’acord en que calia una entitat unificadora de tota esta activitat.

El camí, però, no ha sigut gens fàcil, justament per eixa diferent manera d’entendre les muixerangues. S’havien de posar en comú les posicions de moltes sensibilitats, i si algo es tenia clar era que en una futura Federació, o estaven totes o no eixiria endavant.

El primer intent d’agrupar les colles es va fer en 2005. En eixos anys estava visquent-se un primer boom muixeranguer. A la recuperació del Ball de Locos i la fundació de la Nova Muixeranga en 1996 i 1997 van seguir La Safor en 2002, Sueca en 2005, València i Silla en 2006 i Carcaixent i Pego en 2008, encara que no totes elles continúen hui en dia. Aquella Federació de Muixerangues va sorgir al calfor d’aquella activitat. Creada en aquell moment per la Nova Muixeranga d’Algemesí, la Muixeranga de la Safor, el Ball de Locos de l’Olleria, el Ball de Negrets de l’Alcudia i la Muixeranga de Sueca, va arribar a organitzar una ronda d’aplecs en les poblacions de cada colla, però va aconseguir poc més. Per assolir un dels objectius més ambiciosos, la unificació de criteris, faltava una peça essencial. La Muixeranga d’Algemesí, la Blava, no es va federar. Tampoc es van federar les muixerangues que van arribar en els anys següents. Durant cinc anys la Federació de Muixerangues va anar debilitant-se a falta d’un objectiu clar pel qual treballar fins que es va abandonar.

Orfes de Federació, però, el món muixeranguer continuava evolucionant i en 2011 un esdeveniment va proporcionar l’impuls necessari per a que la fins ara major fornada de muixerangues vegera la llum. Aquell any la UNESCO declarava Patrimoni Immaterial de la Humanitat les Processons en Honor a la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, i dins d’estes a la Muixeranga. En el mateix 2011 es funda Cullera, en 2012 Camp de Morvedre i Camp de Túria, Vinaròs i Castelló de la Plana -La Conlloga- en 2013, Alacant i Jove de València en 2014, Torrentina i La Plana en 2015, Xàtiva, Alginet, Corball i El Campello en 2016, Guadassuar, Cocentaina i Barcelona en 2017, Marina Alta, Marina Baixa i Vall d’Albaida en 2018 i per últim Valls del Vinalopó en 2019. Com en l’anterior onada, no totes les colles han arribat al dia de hui, però el salt era notable, la coordinació es feia imprescindible, i les colles n’eren cada vegada més conscients.

Hui és un fet compartit per la pràctica totalitat d’aquelles persones estudioses del fet muixeranguer que el punt de partida de l’actual Federació Coordinadora de Muixerangues és la I Diada Muixeranguera d’Alacant, celebrada en les Fogueres de Sant Joan de la capital de l’Alacantí en juny de 2015. Aquell any, una acabada de nàixer Muixeranga d’Alacant es va proposar l’organització d’una gran Trobada. 12 colles, totes les que hi havia en eixe moment llevat de la Blava d’Algemesí hi van participar. Molts muixeranguers i muixerangueres es van conèixer i reconèixer aquell dia i es van crear els primers lligams. Les colles van comprendre que no estaven a soles, i que podia existir la col·laboració.

Un treball intens

La primera pedra estava posada i en març de 2017, durant la II Trobada de Muixerangues de Castelló de la Plana, un grup de colles es va reunir per primera vegada amb la determinació real de convocar una reunió amb l’objectiu de crear per fi una Federació. Només dos consignes clares, en la nova Federació havien d’estar totes les colles sense excepció i les bases s’havien d’establir a partir d’un consens en que es trobara el punt intermedi. La reunió es va convocar i es va establir una Comissió que treballaria per apropar les postures i redactar uns estatuts que regirien a totes les colles. Mesos de treballs i reunions en les que es van haver de polir moltes diferències i fer moltes concesions per les parts, es van tancar en octubre de 2017 en l’Alcúdia on els i les representants de 21 muixerangues van aprovar els estatuts, donant via lliure a la fundació de la Federació Coordinadora de Muixerangues, constituida oficialment el 20 de gener de 2018 en Algemesí.
Des d’aleshores la FCM ha treballat en la dignificació del fet muixeranguer, esforçant-se en la seua correcta difusió, en tractar d’arribar a tots els valencians i valencianes, en realitzar formacions i convivències entre les colles associades, buscar patrocinis, facilitar l’adquisició de material i, sobre tot, en unificar els criteris en les figures per les quals les colles són considerades Muixerangues.

La tasca de la FCM acaba de començar i l’èxit col·lectiu del fet muixeranguer dependrà en bona messura del seu propi èxit. Esta vegada compta amb els ingredients necessaris per que siga així.

Noticia publicada al levante-emv el 06/08/2020

Notícies relacionades