II Convivència Muixeranguera. Un resum d’Enric Sorribes

Una de les característiques de la pràctica muixeranguera, i la que més destaca, sobretot, per qui les observa des de fora, és el contacte físic de qui la practica; sense agafar-nos, sostenir-nos i travar-nos les unes als altres no seria possible bastir les torres humanes que fem en places i carrers. Això crea lligams de confiança, i fins i tot emocionals, del grup que es pilotona en uns pocs metres quadrats, possibilitant la cohesió interna d’aquest.

Però, què passa externament, com es relacionen les colles les unes amb les altres? Durant molt de temps no existia ni tan sols un canal de comunicació que unira totes les muixerangues i que facilitara l’intercanvi d’experiències, coneixements i informació. La creació d’aquest canal i l’organització de trobades i diades amb diverses colles (de vegades moltes alhora, inclús quasi totes les que n’hi havia) van resoldre aquesta carència, tot creant el germen de l’actual Federació de Muixerangues. Amb la constitució d’aquesta aparegueren diverses vies per comunicar-se les colles entre elles i l’entitat que les agrupa (ço és, la Federació Coordinadora de Muixerangues, FCM).

Ara bé, què passa amb les persones que formen part de cadascuna de les muixerangues de la Federació? Doncs, evidentment, n’hi ha de tot. Hi ha qui es coneix des de fa temps, fins i tot al marge de les muixerangues, d’altres s’han anat coneixent amb la participació a trobades i actuacions o a conseqüència de l’exercici de càrrecs de responsabilitat dins de la colla o de la mateixa Federació, fent de la necessitat virtut. Així i tot, encara resta una gran part de la massa muixeranguera que no es coneix (cosa, per altra banda, normal quan parlem de centenars de persones escampades per tot el territori valencià) o que no té relació amb altres persones que fan muixerangues de manera regular.

En paraules de Pau Pertegaz, una de les coses més boniques de ser muixeranguer o muixeranguera és poder compartir vivències i experiències amb altres companyes d’altres colles. I amb aquest esperit es van convocar les Jornades de Convivència de la Federació, les segones ja, amb un ample programa d’actes que incloïa activitats per a la xicalla com per a les persones adultes, així com activitats amb participació de totes i tots. Xarrades, debats, contacontes, assajos tècnics, excursions, etc. Una gamma àmplia per gaudir d’un cap de setmana ben muixeranguer.

El resultat fou tot un èxit de participació i d’organització, amb l’assistència de més d’un centenar llarg de persones de totes les edats, tot destacant famílies muixerangueres senceres, que representaven quasi totes les colles que, de nord a sud, formen part de la FCM. Dos dies que se’ns van fer curts i que van donar peu a noves iniciatives que en el futur es posaran en marxa fruit de l’intercanvi i els contactes creats.

En resum: conten que en 1987, després que el Nàpols de Maradona guanyara la seua primera lliga, algú va fer una pintada al Cementiri General de la ciutat que deia alguna cosa així com “Non sai cosa ti sei perso”. Doncs això: qui no vau vindre no sabeu el que vos heu perdut. A les pròximes, que ningú vos ho conte: veniu i feu pinya, perquè la Federació som totes i tots!

La Muixeranga de la Safor torna a omplir la plaça a la seua huitena Diada

Fira i Festes Gandia 2024 acull la cultura popular amb  muixerangues, castells i balls de bastons.

Aquest cap de setmana s’ha celebrat la VIII Diada de la Muixeranga de la Safor dins del programa de Fira i Festes Gandia 2024. La colla morada ha sigut l’amfitriona, acollint, com a colles convidades, la Carabassota (la Muixeranga de Guadassuar), els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta i els Bastoners del Clot, de Barcelona. Pel que fa a la música no podia faltar l’Associació Cultural de Dolçainers i Tabaleters de la Safor, formant així l’entretingut cartell que ompliria la vesprada de cultura popular.

Com ja és habitual, els carrers del centre de la ciutat ducal foren recorreguts pels integrants de les colles, fent la primera parada a la Plaça del Prado on s’enfaixaren i començaren els balls de les colles bastoneres.

La novetat d’enguany venia donada per la colla de bastoners, ja que, fins ara, no havia participat mai cap colla d’estos balls de fora de la comarca. Feren nombrosos balls durant tota la cercavila i l’actuació a plaça, finalitzant amb el ball de ‘Joan del Riu’, creat pels del Clot, i ballat conjuntament amb la colla bastonera local.

Pel que fa a les torres humanes, en la sèrie de rondes, la primera en actuar es la Muixeranga de Guadassuar, més coneguda com la Carabassota, que actuava per primera vegada a Gandia, resolent una actuació molt ben treballada amb una entrada de dos pilars de 3 caminats i pinets de 2. En les rondes van assolir una Roscana, un Encontre i una Senieta.

Seguidament, la colla castellera, que va haver de refer el seu repertori a causa d’una baixa inesperada, entrava a plaça amb pinets de dos, assolint també un pilar de 4 aixecat per sota, un pilar de 4 i, en la tercera ronda, executaven un castell 4d6 de germanor, junt amb la colla amfitriona, un preciós castell de 6 alçades, al so de les gralles i tabals que interpretàven el seu habitual ‘’Toc de castells’’.

La colla morada va entrar amb un Pas de Gegantets, conformat per 20 pinets, i tres pilars de 3 caminats, i alçaren una Alta Clàssica –que muntaren però experimentant una caiguda en el desmuntatge–, una Morera, molt ben assolida, i un Micalet que no acabaren de rematar.

Per donar comiat a aquesta jornada es va oferir un emotiu retaule de pilars de 4, amb dos de la pinya morada, un de la Carabassota i un, de dol, dels Xiqüelos i xiqüeles. En aquesta ocasió i donada la circumstància aquest moment es va viure a toc d’un únic tabal a l’inici i en absolut silenci a continuació, acompanyant els de blau totes les colles.

La Muixeranga de Cullera toca el cel a les seues Festes Majors, unes festes BIC

El passat dissabte 6 d’abril el poble de Cullera va iniciar cap a la migdiada, la seua setmana gran amb la tradicional desfilada de bandes de música a la plaça d’Espanya, que va estar precedida per la Muixeranga de Cullera, danses i balls populars.

Hores després, en caure la nit, va tindre lloc la ‘Baixà’ processional de la seua patrona, la Mare de Déu del Castell de Cullera. Aquesta processó va estar un reflex de la cultura i folklore popular de la nostra terra, on més de 80 muixeranguers/eres van omplir els carrers amb el suport incondicional d’amics d’altres colles veïnes.

Amb aquestes actuacions, la colla aconsegueix muntar al ritme de tabal i dolçaina i sota el clam del públic present, un total de 26 figures com han sigut ‘la figuereta’, ‘la desplegà’, ‘la roscana’, ‘el pilar de 4’ i ‘el pilotó’, entre d’altres, on la Muixeranga de Cullera demostra una vegada més la seua implicació en la cultura i tradició popular i el seu treball incansable per créixer any rere any.

Un any que les Festes Majors de Cullera han estat declarades com a Bé d’Interès Cultural de caràcter immaterial (BIC). Una distinció que s’ha atorgat perquè les Festes de Cullera “representen un ampli ventall de manifestacions identitàries, artístiques, religioses, gastronòmiques i culturals que la converteixen en una mostra del ric patrimoni immaterial del territori valencià.