Una de les característiques de la pràctica muixeranguera, i la que més destaca, sobretot, per qui les observa des de fora, és el contacte físic de qui la practica; sense agafar-nos, sostenir-nos i travar-nos les unes als altres no seria possible bastir les torres humanes que fem en places i carrers. Això crea lligams de confiança, i fins i tot emocionals, del grup que es pilotona en uns pocs metres quadrats, possibilitant la cohesió interna d’aquest.

Però, què passa externament, com es relacionen les colles les unes amb les altres? Durant molt de temps no existia ni tan sols un canal de comunicació que unira totes les muixerangues i que facilitara l’intercanvi d’experiències, coneixements i informació. La creació d’aquest canal i l’organització de trobades i diades amb diverses colles (de vegades moltes alhora, inclús quasi totes les que n’hi havia) van resoldre aquesta carència, tot creant el germen de l’actual Federació de Muixerangues. Amb la constitució d’aquesta aparegueren diverses vies per comunicar-se les colles entre elles i l’entitat que les agrupa (ço és, la Federació Coordinadora de Muixerangues, FCM).

Ara bé, què passa amb les persones que formen part de cadascuna de les muixerangues de la Federació? Doncs, evidentment, n’hi ha de tot. Hi ha qui es coneix des de fa temps, fins i tot al marge de les muixerangues, d’altres s’han anat coneixent amb la participació a trobades i actuacions o a conseqüència de l’exercici de càrrecs de responsabilitat dins de la colla o de la mateixa Federació, fent de la necessitat virtut. Així i tot, encara resta una gran part de la massa muixeranguera que no es coneix (cosa, per altra banda, normal quan parlem de centenars de persones escampades per tot el territori valencià) o que no té relació amb altres persones que fan muixerangues de manera regular.

En paraules de Pau Pertegaz, una de les coses més boniques de ser muixeranguer o muixeranguera és poder compartir vivències i experiències amb altres companyes d’altres colles. I amb aquest esperit es van convocar les Jornades de Convivència de la Federació, les segones ja, amb un ample programa d’actes que incloïa activitats per a la xicalla com per a les persones adultes, així com activitats amb participació de totes i tots. Xarrades, debats, contacontes, assajos tècnics, excursions, etc. Una gamma àmplia per gaudir d’un cap de setmana ben muixeranguer.

El resultat fou tot un èxit de participació i d’organització, amb l’assistència de més d’un centenar llarg de persones de totes les edats, tot destacant famílies muixerangueres senceres, que representaven quasi totes les colles que, de nord a sud, formen part de la FCM. Dos dies que se’ns van fer curts i que van donar peu a noves iniciatives que en el futur es posaran en marxa fruit de l’intercanvi i els contactes creats.

En resum: conten que en 1987, després que el Nàpols de Maradona guanyara la seua primera lliga, algú va fer una pintada al Cementiri General de la ciutat que deia alguna cosa així com “Non sai cosa ti sei perso”. Doncs això: qui no vau vindre no sabeu el que vos heu perdut. A les pròximes, que ningú vos ho conte: veniu i feu pinya, perquè la Federació som totes i tots!