La Muixeranga
Una tradició que es perd en el temps
De les moixigangues, els locos, els negrets, les muixerangues, els morets… a les colles actuals
La muixeranga és un element festiu que s’ha conservat en diferents pobles valencians, amb variants locals, a partir de l’evolució d’una antiga dansa que, amb diferents denominacions, es ballava en gran part de l’antiga Corona d’Aragó. Aquesta dansa, resultat d’un conjunt de quadres plàstics d’intencionalitat representativa, s’estructura en tres parts: el ball, la figura plàstica i l’apoteosi final o torre humana.
Amb tota probabilitat el costum d’alçar torres humanes en determinades celebracions i esdeveniments festius va ser, antigament, un costum molt més extens del que ens ha arribat hui en dia. S’han trobat diverses notícies amb diferents denominacions: muixeranga, moixiganga, mojiganga, ball de negrets o de morets, locos… La més antiga de totes diu que “A comienzos del Quinientos en el «corral dels Santets» de la ciudad de Valencia hubo «boixigangues»”. Les diferents manifestacions muixerangueres són peces úniques amb característiques individuals, resultat de l’aïllament local, però tenen unes característiques comunes, com ara en l’àmbit de les figures, que indica que les muixerangues valencianes dels diferents pobles del País Valencià són variants d’una mateixa tradició.
S’anomena també Muixeranga la figura o torre pròpiament dita, així com la colla o associació cultural constituïda com a entitat jurídica, la fi principal de la qual és fer muixerangues i difondre el fet muixeranguer. Tanmateix, també anomenarem «Muixeranga d’Algemesí» a la melodia que, amb tabal i dolçaina, acompanya la construcció de les diferents figures, encara que puguen utilitzar-se altres peces musicals en figures fora del repertori tècnic d’Algemesí, o acompanyades per la peça musical corresponent a cada una de les representacions fetes segons la seua provinença.
En l’actualitat estem assistint a moltes poblacions del País Valencià a un renaixement i una recuperació de la tradició muixeranguera, que per norma general pren com a patró i punt d’eixida l’evolució de la dansa feta a Algemesí, que ha patit una evolució pel que fa al seu aspecte final, la torre humana, diversificant-se en quantitat i alçada, a diferència d’altres evolucions que l’han centrada en la part del ball, així com a altres poblacions on s’ha conservat la tradició muixeranguera, com l’Alcúdia. També gràcies a la investigació d’alguns historiadors locals s’estan recuperant en algunes poblacions altres que havien desaparegut del costumari recent de les respectives localitats.
Aquest ressorgiment té un primer precedent a les darreries dels anys 90 i primers anys del nou segle, amb la creació d’una Federació de Muixerangues del País Valencià i l’organització, entre els anys 2005 i 2009, dels anomenats Aplecs de Muixerangues.